Dämon. El funeral de Bergman · Grec Festival de Barcelona 2024

Creadora d'uns espectacles que no ofereixen concessions al públic, l'artista porta a escena el sepeli del conegut cineasta.

Encara no fa un any, la creadora de Figueres fascinava el públic del Temporada Alta convidant-lo a celebrar el seu propi funeral, una cerimònia feta d'imatges poètiques que es titulava Vudú (3318) Blixen i que ja contenia referències al cineasta Ingmar Bergman. Va ser el primer d'un seguit de funerals escènics que s'aproximen a la idea de la mort des del moment en què se'n comença a presagiar l'arribada. Si Vudú era un viatge al funeral de la pròpia artista, a Dämon confirma els dimonis que l'envolten sota la influència d'Ingmar Bergman. La trilogia acabarà amb Eón, o la lluita de Liddell ¿per desaparèixer totalment de l'escenari", com anuncia ella mateixa.

A Dämon assistirem al funeral que Bergman va dissenyar per a si mateix, encara que també veurem referències a les creacions preferides de l'autor, com Un somni de Strindberg, una de les obres que Bergman va posar repetidament en escena. A Dämon, la porten de nou a escena els mateixos actors i actrius que després recrearan el funeral de Bergman, uns intèrprets procedents del Dramaten, el principal teatre de Suècia, on el dramaturg i cineasta es va formar, on va treballar molts anys i des d'on va transformar l'escena del seu país. Dimonis, somnis i fantasmes, en una creació en la qual veiem un Bergman que aspira, en els seus últims dies, a una mort dolça, que segueix en directe per televisió el funeral del papa Joan Pau II i que encarrega una caixa de fusta exactament igual a la que es va utilitzar per al Sant Pare per al seu propi enterrament. El de Joan Pau II va ser un funeral multitudinari retransmès per tot el món. Del de Bergman poc se'n sap, encara que ara arriba a escena tal com ell mateix el va dissenyar, incloent-hi els himnes que s'hi haurien cantat i les interpretacions musicals que hi haurien sonat.

Angélica Liddell és de les creadores escèniques més vistes i aplaudides, posseïdora d'una extensa trajectòria internacional que va tenir un moment d'inflexió quan, l'any 2010, es va veure amb gran èxit a Avinyó La casa de la fuerza. Era un muntatge de gran impacte, com bona part dels d'una autora que no fa concessions, que porta al límit els seus raonaments. Guanyadora de premis de tant prestigi com el Lleó de Plata de la Biennal de Venècia, va passar molt de temps absent dels escenaris barcelonins, fins que, el 2020, el Grec Festival de Barcelona va programar La letra escarlata i, l'any 2021, Liebestod.

Una producció de Atra Bilis / Iaquinandi S.L.
Una coproducció de PROSPERO ¿ Extended Theatre, Festival d'Avignon, Odéon-Théâtre de l'Europe, Teatros del Canal-Madrid, Théâtre de Liège, The Royal Dramatic
Theatre, Dramaten, Stockholm i Grec 2024 Festival de Barcelona.