Género imposible

Dansa, teatre, cine, poesia... Aquestes disciplines s'han creuat més d'una vegada a la trajectòria de Sílvia Pérez Cruz. Ara tornen a fer-ho en un laboratori creatiu a càrrec d'artistes d'escenes diverses que és tota una celebració de la interdisciplinarietat.

Al llarg de la seva carrera artística, Sílvia Pérez Cruz ha portat la seva música a espectacles teatrals i de dansa, ha escrit i interpretat temes per a pel·lícules de ficció i documentals, i ha utilitzat la poesia com a matèria primera per les seves composicions. Exemples d'això són pel·lícules com La noche de 12 años, del director Álvaro Brechner; l'espectacle Grito pelao, amb la bailaora Rocío Molina (2018), les composicions que va crear pel muntatge teatral Cyrano, que va protagonitzar Lluís Homar o la música original de la llorejada pel·lícula d'animació Josep (Aurel, 2020). Partint d'aquestes i altres experiències amb gèneres artístics diversos, el passat octubre Sílvia Pérez Cruz va editar Farsa (género imposible): el disc inclou en el seu títol la paraula ¿farsa", que ve del francès farce ("farcit"), i que feia referència a les breus comèdies que els còmics interpretaven entre acte i acte durant les representacions teatrals a la cort de Lluís XVI. En l'imaginari de Pérez Cruz la paraula s'utilitza a manera de reflexió sobre la dualitat entre el que som en la intimitat i el que mostrem en públic, entre la riquesa aparent i el buit real, tan pròpia dels nostres temps.

El disc es presenta en el seu format escènic no com un concert a l'ús, sinó com una nova creació multidisciplinària en la qual participa un equip d'artistes procedents de diversos camps: la ballarina Elena Córdoba; el dramaturg, actor i poeta Pablo Messiez; els escenògrafs Sílvia Delagneau i Max Glaenzel, el pintor, il·luminador i poeta Carlos Marquerie; l'enginyer de so i creador d'espais sonors Juan Casanovas, o la dissenyadora de vestuari Cecilia Molano, entre altres. Es tracta, en definitiva, d'un nou diàleg entre diverses disciplines artístiques que apareixen com a continuació lògica d'un treball discogràfic que proposa com a punt de partida d'aquest mateix diàleg.