Univers Mahler (II): Sinfonía Nº6

En aquest segon capítol dedicat a la revisió integral de les simfonies de Gustav Mahler arribem a la seva Sisena simfonia. Escrita entre el 1903 i el 1904, Alma Mahler, la seva esposa, la descriu així:

«Després que Mahler redactés el primer moviment, va venir a dir-me que havia tractat d'expressar-me en un tema. `Si he tingut èxit no ho sé; però hauràs d'aguantar-ho.' Aquest és el grandiós segon tema del primer moviment. En el tercer moviment [l'scherzo] va representar els jocs sense ritme dels dos nens petits, trontollant-se en ziga-zaga sobre la sorra. Les veus infantils es van tornar cada vegada més tràgiques i al final es van apagar en un gemec. En l'últim moviment es va descriure a ell mateix i la seva caiguda o, com va dir més tard, la del seu heroi. `És l'heroi, sobre el qual cauen tres cops del destí, l'últim dels quals el derroca com es derroca un arbre', van ser les seves paraules. Cap de les seves obres va sortir tan directament del seu cor com aquesta. Tots dos vam plorar aquell dia. La música i el que va predir ens van commoure profundament...»

Encara que està escrita en un període feliç i ple d'èxits professionals, Mahler escriu la seva simfonia més fosca, combativa, angoixant i esquinçadora (juntament amb els Kindertotenlieder). Resulta una partitura d'estructura colossal però premonitòria, ja que, només un any després de la seva estrena, perdria la seva filla Marie de quatre anys d'edat; i és que el compositor va ser una víctima cruel del destí: la mort prematura d'una filla, la seva sogra també va morir durant el mateix enterrament de la petita, el van acomiadar de la Staatsoper de Viena i va patir una malaltia cardíaca que resultaria ser fatal. La seva música té aquest profund color de la tragèdia.